|
escrit per: John Gardner
|
|
diumenge, 27 abril de 2008 |
Sólo el escritor que ha llegado a comprender lo difícil que es contar una historia de excepcional calidad -sin manipulaciones fáciles, sin romper su continuidad, sin jactancia ni cohibición- está en condiciones de apreciar en su totalidad la "generosidad" de la ficción. En la mejor ficción narrativa, la trama no es una sucesión de sorpresas, sino una sucesión cada vez más emocionante de descubrimientos, o de momentos de comprensión. Uno de los errores más habituales de los escritores noveles (de los que entienden que escribir novela es contar historias) es creer que la fuerza del relato radica en la información que se retiene, es decir, en que el escritor consiga tener al lector siempre en sus manos, para descargarle el golpe definitivo cuando menos se lo espera. La ficción avara es aquélla en la que el autor se niega a tratar al lector de igual a igual Supongamos, por ejemplo, que el escritor ha decidido contar la historia de un hombre que se traslada a vivir a una casa que está al lado de la casa de su hija, una jovencita que no sabe que su nuevo vecino es su padre. El hombre -llamémosle Frank- no le dice a la muchacha -que podría llamarse Wanda- que es hija suya. Se hacen amigos y, a pesar de la diferencia de edad, ella comienza a sentirse atraída sexualmente por él. |
|
Article complet...
|
|
|
escrit per: Mario Vargas Llosa
|
|
diumenge, 27 abril de 2008 |
Parábola de la solitaria
La ficción es una mentira que encubre una profunda verdad; ella es la vida que no fue, la que los hombres y mujeres de una época dada quisieron tener y no tuvieron y por eso debieron inventarla. Ahora bien, cuando alguien ~por ejemplo, don Quijote o madame Bovary~ se empeñan en confundir la ficción con la vida, y trata de que la vida sea como ella aparece en las ficciones, el resultado suele ser dramático. Quien actúa así suele pagarlo en decepciones terribles. Sin embargo, el juego de la literatura no es inocuo. Producto de una insatisfacción íntima contra la vida tal como es, la ficción es también fuente de malestar y de insatisfacción. Porque quien, mediante la lectura, vive una gran ficción ~como esas dos que acabo de mencionar, la de Cervantes y la de Flaubert~ regresa a la vida real con una sensibilidad mucho más alerta ante sus limitaciones e imperfecciones, enterado por aquellas magníficas fantasías de que el mundo real, la vida vivida, son infinitamente más mediocres que la vida inventada por los novelistas. Esa intranquilidad frente al mundo real que la buena literatura alienta, puede, en circunstancias determinadas, traducirse también en una actitud de rebeldía frente a la autoridad, las instituciones o las creencias establecidas. |
|
Modificat el ( divendres, 23 maig de 2008 )
|
|
Article complet...
|
|
|
escrit per: Ian Fleming
|
|
diumenge, 27 abril de 2008 |
|
L'art d'escriure sofisticades novel·les de suspens està pràcticamente mort. Els escriptors semblen sentir vergonya en inventar herois de raça blanca, dolents de color negre i heroïnes en delicats tons rosats.
Ja no sóc un xaval, tampoc un home gran. Els meus llibres no són el que podria considerar-se políticament correctes. No tinc cap missatge per a una humanitat que sofreix, i encara que vaig ser covart en el col·legi i vaig perdre la meva virginitat com molts ho van fer en els vells temps, mai no he estat temptat en endossar aquestes i altres terribles experiències al testo de les persones. La meva obra no té intenció de canviar la gent o fer-la comportar-se d'una determinada manera. Està escrita per a heterosexuals de sang calenta, durant llargues travesseres amb tren, en aeroplans o en llits d'hotel.
Tinc un encantador amic que és un jove i impetuosos literat de renom, i que està molt molest pel fet que hi ha molta més gent llegint els meus llibres que els seus. Fa poc intercanviem algunes paraules sobre això i vaig tractar de calmar el seu afectat ego dient-li que els seus propòsits articulístics eren molt més elevats que els meus. Que els seus llibres apuntaven al capdavant i, d'alguna forma, al cor dels lectors. En canvi, els meus estaven dirigits a un lloc ubicat entre el plexe-solar i la part superior de les cuixes. |
|
Modificat el ( divendres, 12 desembre de 2008 )
|
|
Article complet...
|
|
|
|
<< Inici < Anterior 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Següent > Final >>
|
| Resultats 33 - 36 de 39 |