|
escrit per: Anònim
|
|
dimecres, 23 juliol de 2008 |
- Copiar en fitxes tots els finals que se'ns ocorrin per a un relat així com els seus inicis, provar totes les combinacions possibles i elegir la més eficaç.
- Contemplar la vida, els fets, els sentiments, les coses, les paraules... amb actitud de sorpresa, d'estranyesa, i escriure a partir de les noves percepcions que així tinguem de tot això.
- Inventar noves formes d'enfocar els nostres actes quotidians i escriure sobre ells.
- Mirar els objectes de casa nostra com si pertanyessin a un altre món i escriure sobre la nova forma de percebre'ls.
- Inventar un món en el qual les persones parlin amb les coses i les coses parlin entre si.
- D'entre totes les idees que s'amunteguen en la nostra ment, apuntar-ne una; la més simple, la més atractiva o la primera que puguem atrapar, sense preocupar-nos per perdre les restants al camí.
|
|
Modificat el ( dimecres, 01 octubre de 2008 )
|
|
Article complet...
|
|
|
escrit per: Damián Tabarovsky
|
|
dimarts, 22 juliol de 2008 |
 Què és un esdeveniment literari? No ho sé. Tanmateix, és una frase molt usada pels suplements culturals, els editors, els llibreters, fins i tot fins i tot pels escriptors. Potser s'enclogui en aquestes paraules una doble paradoxa: per a mi, tot esdeveniment és literari i, sobretot, la literatura és sempre un esdeveniment. Però no crec que arribi amb aquesta definició d'anada i tornada. En tot cas, puc parlar del que és un petit esdeveniment literari privat: trobar un llibre que fa molt venjo buscant. Per exemple, això em va passar amb els anys d'Orígenes, del poeta cubà Lorenzo García Vega. Publicat el 1979 en l'editorial veneçolana Monte Avila, mai no va circular a l'Argentina, i jo mai no vaig poder trobar-ho en cap viatge a l'estranger; un parell d'amics meus el tenien, però mai no els hi vaig demanar perquè no m'agrada llegir en fotocòpies i molt menys robar-los llibres als meus amics (no per altruisme, sinó per por de les seves revenges). Finalment, acaba de ser editat a Buenos Aires en la bona editorial Baix la lluna, i la seva lectura va estar a l'altura de tanta espera. |
|
Article complet...
|
|
|
escrit per: Iván Martin Cerezo
|
|
dimecres, 09 juliol de 2008 |
|
Tots els texts de la literatura policíaca, ja sigui contes o novel·les, ofereixen un punt de partida comú: la ruptura de l'ordre existent, la fallida de les relacions socials acceptades, a mercè de la irrupció del crim en una escena social. En altres paraules i en un pla més concret: el naixement de tota narració policíaca implica la desaparició o posada en dubte del sistema de seguretat que la vida social pressuposa. La narració, en aquest sentit, suposa la investigació d'aquest fet criminal que du a terme el detectiu, sense cap dubte, l'element clau del gènere policíac. Sense crim i sense criminal hi pot haver novel·la policíaca, pensem a més d'una novel·la en la qual al final el detectiu descobreix que no hi ha hagut crim i, per tant, tampoc criminal. |
|
Modificat el ( dimecres, 09 juliol de 2008 )
|
|
Article complet...
|
|
|
|
<< Inici < Anterior 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Següent > Final >>
|
| Resultats 21 - 24 de 39 |
Aquest lloc està valorat en 1,826.74€.
Quant val el teu lloc?
