|
Últims afegits  Fes públiques les teves obres aquí. Les obres poden ser contes, novel·les, poesies o assajos, i han d'estar redactades en català.
|
|
escrit per: Joan Balart
|
|
dijous, 03 gener de 2008 |
 Un dia de primavera havia un cec assegut en la sendera, amb una gorra als seus peus i un tros de fusta que, escrit amb guix blanc, deia: "PER FAVOR AJUDI'M, SÓC CEC". Un creatiu de publicitat que passava enfront d'ell, es va detenir i va observar unes poques monedes a la gorra. Sense demanar-li permís va prendre el cartell, ho va donar tornada, va prendre un guix i va escriure altre anunci. Va tornar a posar el tros de fusta sobre els peus del cec i es va anar. A la tarda, el creatiu va tornar a passar enfront del cec que demanava almoina. La seva gorra estava plena de bitllets i monedes! El cec va reconèixer els seus passos i li va preguntar si havia estat ell el qual va reescriure el seu cartell i, sobretot, què havia escrit. El publicista li va contestar: "Res que no sigui tan cert com el teu anunci, però amb altres paraules". Va somriure i va seguir el seu camí. El cec mai ho va saber, però el seu nou cartell deia: "AVUI ÉS PRIMAVERA, I NO PUC VEURE-LA!!!" Canviem d'estratègia quan no ens surt alguna cosa, i veureu que pot ser que resulti millor d'aquesta manera. (Desconec al seu autor) |
|
Modificat el ( divendres, 12 desembre de 2008 )
|
|
|
escrit per: Joan Balart
|
|
dimecres, 05 juliol de 2006 |
|
 Shimonoseki, 8 d'agost de 1945
Estimada Nyorai: T'escric per dir-te que estic viu, que t'estimo... Ahir van paralitzar tot el trasport i no he pogut arribar més que a Shimonoseki, a mig camí de trobar els teus sogres. M'està cansant aquesta guerra, estic tip del treball del port, de la seva humitat que cala els ossos, de l'espatlla que em fa mal, de la jornada laboral patriòtica que ens obliguen a fer... i de totes maneres no ens arriba als tres ¿Te n'adones? Volen que siguem patriotes i no són capaços d'assegurar-nos un tros de vida que mastegar, ni tan sols d'assegurar-nos el viatge cap a Hiroshima per poder-me emportar els teus pares d'aquesta guerra. |
|
Modificat el ( dimecres, 02 gener de 2008 )
|
|
Article complet...
|
|
|
escrit per: Joan Balart
|
|
dimarts, 04 juliol de 2006 |
 Corria. No mirava enrere. Era tanta la desesperació que no sentia ni la metralla que estripava la meva pell. Les ferides eren tals que no parava de rajar sang d'elles. Tot sovint xocava amb els morts de la meva tropa i de la que m'estava disparant. En aquell moment no podia pensar, però ara puc relatar tan contrària situació. Feia uns moments tot estava tranquil, però el tronar d'uns canons, els projectils dels quals no van arribar a la seva destinació, va desencadenar una batalla campal. Començaren els tirotejos. Aviat sortirem de les nostres trinxeres i va començar la més despietada massacre de cos a cos. Més tard, la boira va dificultar la visió i el silenci ho va cobrir tot, només es trencava escruixidorament amb algun crit d'algun soldat agafat per sorpresa per alguan balloneta enemiga. -- Més tard tot el meu esquadró va acabar derrotat. D'un en un, els meus companys eren aniquilats, gairebé sense adonar-se, misteriosament, van acabar la seva vida en una fastigosa sorra pringada de sang. |
|
Modificat el ( dimecres, 02 gener de 2008 )
|
|
Article complet...
|
|
|
escrit per: Joan Balart
|
|
dilluns, 03 juliol de 2006 |
 Era de nit, una nit sense lluna. Tot estava fosc. Acabava de despertar-me però encara no m'havia mogut, només havia obert els ulls. Vaig tractar d'aixecar-me però m'ho va impedir un terrible dolor en el clatell. Va passar. Em vaig donar compte que no estava a la meva habitació, perquè estava recolzat en una taula aixecada del sòl tot just dos pams, una taula gairebé podrida, molt desgastada. Es sostenia per dues cadenes situades una en cadascun dels seus extrems, així mateix les cadenes estaven ajustades a la paret, que tampoc era molt agradable. Em vaig incorporar del tot i una explosió en el meu cap es va produir per la llum brillant de l'exterior de l'habitació, obstruïda per uns barrots clavats en una gegantesca porta que tot just es distingia la part superior. Em vaig sorprendre. De cop i volta vaig recordar el que havia succeït i al mirar al meu voltant vaig comprendre la meva destinació. |
|
Modificat el ( dimecres, 02 gener de 2008 )
|
|
Article complet...
|
|
|
|
|
T'ha agradat?
|
Últims afegits 
Aquest lloc està valorat en 1,826.74€.
Quant val el teu lloc?
