El certamen literari més prestigiós de la Diputació Provincial multiplica la seva presència a Llatinoamèrica Ayer es van fallar quatre premis, el ciutat de Coria de contes es donarà a conèixer el 13 de juny en aquesta ciutat

El poeta Antonio Gamoneda avança una mica ranquejant pel claustre barroc del complex cultura San Francisco de Càceres. El periodista Eduardo Sotillos es desfà del grup i llisca cap al lavabo, esquivant les tauletes amb estovalles de flors del còctel. Espido Freire, escriptora precoç per antonomàsia, observa tot amb els seus ulls grans i la seva cabellera en cascada. I Jesús Sánchez Adalid, novel·lista i sacerdot, atén les seves entusiastes lectores i, d'elegant vestit «civil», va firmant autògrafs. L'ambient de la gala dels premis literaris de la Diputació regala aquestes escenes. Els protagonistes són, en una proporció indeterminada, els invisibles guanyadors dels certàmens i els que revelen els seus noms sota les pliques. Promeses i realitats.

Una donzella cristiana és la protagonista d''Alba de Montnegre', una intriga d''egoisme multicultural' al Toledo previ a l'expulsió dels jueus d'Espanya amb la qual la gallega Luz Alvarez va aconseguir l'últim Premi Lazarillo de Literatura Juvenil, que acaba de publicar ara l'editorial Bruño.

Mientras redactaba No Ficción (Anagrama), un libro inclasificable que adopta la forma de un diario informal o de una confesión íntima y un punto impúdica, Vicente Verdú (Elche, 1942) se puso a reflexionar sobre la falsedad de la ficción. Convencido de que ésta es solo una trampa saducea y que hay que empezar a escribir de una forma novedosa y moderna, se lanzó a la antipática tarea de elaborar un decálogo.
El resultado ha levantado ampollas por una parte y, por otra, ha embargado de felicidad a los jóvenes autores de, por ejemplo, la Generación Nocilla que podrían suscribirlo. En esos 10 mandamientos, paralelos a la redacción del libro, Verdú carga, entre otras cosas, contra conceptos tan fundamentales de la escritura como la fantasía, la linealidad argumental y la voz narradora en tercera persona, que han sustentado la novela clásica.